miniplaca rectangular maxil·lofacial de bloqueig

La placa de bloqueig és un dispositiu de fixació de fractures amb un forat roscat de bloqueig. La placa de bloqueig permet que l'os s'uneixi més fermament a la placa, fent que l'extremitat amputada sigui més estable després de la reposició.

Les plaques de bloqueig es van utilitzar per primera vegada fa 20 anys en cirurgia de la columna vertebral i maxil·lofacial per estabilitzar les fractures alhora que reduïen la dissecció i lesions extenses dels teixits tous.

Una placa de bloqueig és un dispositiu de fixació de fractures amb forats roscats en el qual la placa actua com a dispositiu de fixació d'angle quan s'insereix un cargol amb un cap roscat. Es poden proporcionar forats de bloqueig i no tancables per a la inserció de cargols diferents. Qualsevol placa que pugui es cargola en un cargol o cargol d'angle fix (estable) és essencialment una placa de bloqueig. La fixació de la placa d'acer no depèn de la fricció òssia per realitzar la connexió, sinó que depèn completament de l'estructura de bloqueig de la placa d'acer en si. Es pot deixar cert buit entre la placa d'acer i la superfície òssia, la qual cosa elimina l'efecte advers del fort contacte entre la placa d'acer i l'os, i millora molt el subministrament de sang i el creixement i la recuperació del periosti. La principal diferència biomecànica entre La placa d'acer tradicional i la placa d'acer tradicional és que aquesta última es basa en la força de fricció a la interfície placa-ossos per comprimir l'os.

El cargol de bloqueig és un cargol autorroscant i es pot utilitzar sense tocar ni trepant ossi. No hi ha pressió entre la placa d'acer i l'escorça òssia, de manera que no hi ha pressió sobre el periosti, per tal de protegir el subministrament de sang del periosti. Pel que fa a la tècnica quirúrgica, pot complir els requisits d'una operació mínimament invasiva i pot protegir bé el subministrament de sang local de la fractura, de manera que no calgui l'operació d'empelt ossi. La bastida de fixació interna és elàstica.En presència de càrrega, hi ha una estimulació de l'estrès entre els blocs de fractura, que afavoreix la formació de calls i la curació de fractures.

Després de la fractura maxil·lofacial, és principalment la reducció i la fixació. El signe important de la reducció de la fractura de la mandíbula és restaurar la relació oclusal normal de les dents superiors i inferiors, és a dir, l'extensa relació de contacte de les dents. En cas contrari, afectarà la recuperació de la funció de masticació. després de la curació de la fractura. Hi ha tres mètodes habituals de reinici:

1. Reducció manipulativa: en l'etapa inicial de la fractura de la mandíbula, el segment de fractura és relativament actiu i el segment de fractura desplaçat es pot tornar a la posició normal amb la mà.

2. Reducció de la tracció: després de la fractura de la mandíbula, després de molt de temps (més de tres setmanes del maxil·lar, més de quatre setmanes de la mandíbula), la fractura té part de la curació del teixit fibrós, la reducció manual no té èxit, Es pot utilitzar el mètode de reducció de tracció. La tracció de la mandíbula de fractura mandibular polivalent, es troba a l'os mandibular té el desplaçament de la secció de fractura de la col·locació de la fèrula de l'arc dental de la subsecció, i després entre la fèrula de l'arc dental i el maxil·lar, amb un petita banda de goma per a la tracció elàstica, de manera que es restableixi gradualment la relació oclusal normal. Després de la fractura maxil·lar, si el segment de fractura es desplaça cap enrere, la fèrula de l'arc dental es pot col·locar a la dentició maxil·lar i es pot col·locar una tapa de guix amb un suport metàl·lic. fet al cap.La tracció elàstica es pot fer entre la fèrula de l'arc dental i el suport metàl·lic, de manera que el segment de fractura maxil·lar es pot restaurar cap endavant. També es pot utilitzar la tracció de gravetat horitzontal quan es necessita una gran força de tracció.

3. Reducció oberta: les indicacions per a la reducció oberta són àmplies. La reducció oberta s'ha de realitzar quan el segment de fractura està desplaçat durant molt de temps i hi ha cicatrització fibrosa o cicatrització de malalineació òssia, i la reducció no es pot aconseguir per manipulació o tracció. S'extreu el teixit fibrós format en la cicatrització de la luxació entre els extrems trencats de la fractura o s'extreu el callo, i es torna a disseccionar la mandíbula per tornar a la seva posició normal. La reducció oberta s'utilitza normalment per a fractures noves o fractures obertes amb dificultat. en reducció manual o inestabilitat després de la reducció.