Clau de lligadura d'ortodòncia 1.6 autoperforant i roscat

El mètode de lligament i fixació entre petites mandíbules anulars és adequat per a:

1. Fractura lineal única del cos de la mandíbula sense desplaçament evident.

2. Es va extirpar el tumor benigne del cos mandibular o de la barbeta i es va empeltar l'os immediatament.

3. Fixació auxiliar integral dels defectes mandibulars després d'una lesió per arma de foc per empelt ossi.

La reducció precoç, la fixació i la teràpia motora funcional són els tres principis per al tractament definitiu de les fractures de les extremitats. Principi de tractament de la fractura de l'os de la mandíbula, tenen les seves semblances i diferències, les fractures de la mandíbula superior, perquè són els músculs de la superfície òssia, a més de l'ala del múscul intern i extern, més per a l'expressió d'algun múscul feble, sempre que les dents puguin tornar a les relacions normals, s'ha restablert la secció de fractura del jutge i, a continuació, seleccioneu els mètodes fixos de fractura fixats a la base del crani. I La fractura de la mandíbula a causa de la forta estiració dels músculs masticatoris pot causar una luxació òbvia, el mètode de fractura de la mandíbula fixa ha de ser més estable, al mateix temps tenir en compte l'articulació temporomandibular de l'exercici funcional precoç, l'activitat activa i indolora pot promoure el subministrament de sang de ossos i teixits tous, el líquid sinovial afavoreix la nutrició del cartílag articular, combinat amb el suport parcial del pes, evita l'atròfia del desús muscular, la rigidesa articular, etc., per tant, el tractament de les pautes de fractura mandibular aspira als tres principis.

Restablir l'oclusió és l'objectiu del tractament.La fractura de la mandíbula és diferent de la fractura del tub llarg, la seva particularitat significativa, és a dir, hi ha una fila de dentició d'arc al cos de la mandíbula i la formació d'una relació oclusal normal entre les mandíbules superior i inferior, gestionant la funció masticatòria. Si es pot restaurar la relació oclusal de les dents superiors i inferiors és un dels indicadors més importants per avaluar l'efecte del tractament de la fractura de la mandíbula. Les dents del segment ossi sovint s'utilitzen com a suport o base d'ancoratge per a la reducció i la fixació mitjançant lligament de l'arc. fèrules o altres fèrules intraorals. En el cas de lesions sense armes de foc, es recomana que les dents a la línia de fractura s'hagin de preservar tant com sigui possible. Si l'arrel es trenca, la dent està molt solta, la línia de fractura es veu afectada a través del tercer molar mandibular o la dent està incrustada, la dent s'ha de treure. Per a les lesions per arma de foc de la mandíbula, més per apreciar el procés alveolar de les dents restants, s'ha de restaurar i retenir per tots els mitjans possibles, la corona està trencada, però hi ha una arrel forta, especialment després de la secció de fractura de l'arrel forta, es pot utilitzar per al tractament del conducte radicular, però també es pot utilitzar com a clau posterior o cobrir la fixació dels suports.

Fins al 50-70% de les persones que sobreviuen a accidents de trànsit pateixen trauma facial.A la majoria de països desenvolupats, la violència d'altres persones ha substituït els xocs de vehicles com a principal causa de trauma maxil·lofacial;En el cas dels països en desenvolupament, els accidents de trànsit segueixen sent la principal causa.S'han utilitzat el cinturó de seguretat i el coixí d'aire per reduir la incidència de traumatismes maxil·lofacials, però les fractures de la mandíbula, és a dir, de la mandíbula, no es redueixen amb aquestes mesures de protecció.L'ús de casc de moto pot disminuir el trauma maxil·lofacial de manera eficient.

Les fractures maxil·lofacials es distribueixen en una corba força normal per edat, amb una incidència màxima entre els 20 i els 40 anys, i els nens menors de 12 anys només pateixen entre el 5 i el 10% de totes les fractures maxil·lofacials.La majoria dels traumatismes maxil·lofacials en nens inclouen laceracions i lesions dels teixits tous.Hi ha una menor proporció d'os cortical a ossos esponjosos a la cara dels nens, els sins poc desenvolupats fan que els ossos siguin més forts i els coixinets de greix proporcionen protecció als ossos facials.

Les lesions al cap i al cervell s'associen habitualment amb traumatismes maxil·lofacials, especialment el de la cara superior;Les lesions cerebrals es produeixen entre el 15 i el 48% de les persones amb traumatisme maxil·lofacial.Les lesions coexistents poden afectar el tractament del trauma facial;per exemple, poden ser emergents i han de ser tractats abans de lesions facials.Es considera que les persones amb traumatisme per sobre del nivell de la clavícula tenen un alt risc de patir lesions de la columna cervical (lesions de la columna al coll) i s'han de prendre precaucions especials per evitar el moviment de la columna, que podria empitjorar una lesió de la columna.